M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Pública

Per consolidar el model, vaig utilitzar els casos pràctics del PowerPoint i els vaig convertir en petites simulacions (role-play). El propòsit era que l’alumnat practiqués la seqüència completa amb situacions realistes: conflicte al pati, frustració per una mala nota i por de fallar per perfeccionisme.

Descripció de l’activitat

1. Presentació dels casos (5 min). Es llegeixen 3 casos breus del PowerPoint:

• amic cridant al pati → ràbia sobtada
• mala nota → nervis i ganes de desconnectar
• por de fallar → “no ho faré bé”

2. Treball en tríades (15 min). En grups de 3: (A) protagonista, (B) interlocutor, (C) observador. A aplica pausa 3–5s, diu una autoinstrucció i executa una micro-acció (p. ex., “Parlem un a un”, “1 tasca”, “segueixo”). C registra amb una checklist si s’han fet els 3 clics.
3. Debrief (10–15 min). Es comparteixen les estratègies que han funcionat millor i es revisen autoinstruccions o micro-accions poc realistes.

Objectius

• Aplicar el model en situació (no només descriure’l).
• Entrenar respostes alternatives en conflicte, frustració acadèmica i perfeccionisme.
• Millorar el clima: substituir escalada/evitació per conductes de regulació i comunicació més ajustades.

Reflexió personal: El role-play és clau perquè simula el moment real on normalment “salta l’automàtic”. Quan l’alumnat practica la pausa i la micro-acció amb un observador que valida el procés, augmenta la probabilitat de transferència. A més, els casos triats són molt pertinents perquè toquen tres motors habituals de desregulació a l’ESO: ràbia interpersonal, frustració acadèmica i por al judici.

Mirada crítica: cal un clima segur. Si el role-play es converteix en burla, perd sentit. Per això es van establir normes breus (respecte, no teatralitzar humiliant, feedback descriptiu) i es va donar l’opció d’escollir rol per evitar exposicions.

Avaluació de la intervenció

• Procés: % de grups que completen els 3 clics durant el role-play.
• Resultat immediat: capacitat de reformular una autoinstrucció (“no ho faré bé”) a una de realista i funcional (“segueixo amb el següent punt”, “1 tasca”).
• Satisfacció: votació ràpida (1–5) sobre utilitat de l’eina en cada cas (conflicte / mala nota / perfeccionisme).

Observacions personals: El cas de la “mala nota” acostuma a activar evitació (“no faig res”), i aquí la micro-acció és especialment potent: quan el primer pas és molt petit (obrir document, escriure títol), baixa la resistència i augmenta la sensació de control.