M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Pública

Data: Desembre, 2025

L’objectiu d’aquesta activitat era entrenar estratègies breus i aplicables a l’aula. En aquest punt, vaig prioritzar la pausa atencional perquè és una estratègia “de primer auxilis”: ajuda a reduir l’activació fisiològica i evita reaccionar automàticament en situacions d’estrès (avaluació, exposicions o conflicte).

Descripció de l’activitat

L’activitat constava de tres espais:

1. Contextualització (5 min). Breu explicació del perquè: quan detectem una amenaça (real o percebuda), el cos s’activa ràpid i costa pensar amb claredat. La pausa serveix per “guanyar segons” i poder decidir millor.
2. Pràctica guiada (10–12 min). En gran grup, es practiquen 2 rondes curtes:

• Atura’t (1–2 segons)
• Respira (2–3 respiracions lentes)
• Observa una sensació corporal i posa-li nom (p. ex., tensió, batec accelerat). Es reforça que no es tracta de “deixar de sentir”, sinó de regular la intensitat per poder actuar.

3. Aplicació a un cas (10–15 min). En parelles, cada alumne tria una situació del banc (examen, exposició, comentari d’un company) i descriu quan utilitzaria la pausa (abans de contestar, abans d’entrar a classe, abans de començar l’examen, etc.). Això connecta amb l’objectiu del pla: autonomia en situacions d’avaluació i/o conflicte.

Objectius

• Entrenar l’ús d’una estratègia breu d’autorregulació aplicable de manera autònoma.
• Facilitar que l’alumnat identifiqui el moment “clau” on l’activació corporal interfereix en conducta i rendiment.

Reflexió personal: La fortalesa d’aquesta activitat és que és simple, replicable i no depèn del nivell lingüístic: fins i tot quan l’alumnat encara no té un vocabulari emocional ric, pot aprendre a aturar-se i respirar. A més, dona coherència a la seqüència del mòdul: primer posem nom, després analitzem, i després entrenem una resposta alternativa.

En clau crítica, és important no presentar la pausa com una solució universal. Hi ha alumnat que pot viure la respiració com a “estranya” o pot banalitzar-la al principi. El repte és normalitzar-la i vincular-la a un benefici concret i proper (ex.: “em bloquejo als exàmens” o “contesto impulsivament”).

Avaluació de la intervenció

• Seguiment: participació en la pràctica; capacitat de descriure els passos amb paraules pròpies.
• Resultat (rúbrica del mòdul): si l’alumnat reconeix i aplica l’estratègia amb menys guia en un exemple o mini-simulació.
• Triangulació: retorn breu amb tutora/psicopedagoga sobre la viabilitat de recordar la pausa abans d’exàmens o exposicions.

Observacions personals: La dificultat principal és sostenir el clima de seriositat els primers minuts. Un recurs útil és fer la pràctica molt curta i, de seguida, passar a l’aplicació en un cas real, quan ho necessito i per què.