M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Pública

Data: Desembre, 2025

Tenint en compte el plantejament del mòdul de 3 sessions i, especialment, el focus de la Sessió 2 (analitzar situacions escolars i entrenar estratègies breus d’autorregulació), vaig implementar una dinàmica que ajudés l’alumnat a posar paraules al que els passa i a entendre el vincle entre emoció, pensaments i conducta.

Recordem que la necessitat detectada en el grup era doble: d’una banda, un vocabulari emocional limitat i, de l’altra, la manca d’un repertori explícit d’estratègies breus aplicables a situacions freqüents com exàmens, exposicions i conflictes. Per coherència amb l’enfocament del pla (psicoeducatiu, participatiu i experiencial), aquesta activitat buscava evitar una sessió només expositiva i facilitar que el grup fos protagonista del seu propi anàlisi.

Descripció de l’activitat

L’activitat constava de tres espais:

1. Activació i marc (5–7 min). Breu recordatori: una emoció és una reacció ràpida i el que pensem pot convertir-se en un sentiment més estable; aquest marc ajuda a entendre per què primer “passa al cos” i després “li posem significat”.
2. Activitat central: “Mapa E–P–C” (20–25 min). En grups petits (3–4), l’alumnat analitza una situació típica del centre (p. ex. “abans d’un examen”, “exposició oral”, “conflicte amb companys”) i omple una fitxa amb quatre passos:

• Situació (què passa, de forma concreta)
• Emoció (instantània)
• Pensaments (què m’estic dient)
• Conducta (què faig)
• I, finalment, es proposa una alternativa (què podria fer diferent si aplico una estratègia breu).

3. Tancament (8–10 min). Posada en comú ràpida: cada grup comparteix 1 situació i 1 alternativa. Es recull a la pissarra un “banc d’alternatives” que es farà servir a la següent dinàmica (pausa atencional i autoinstruccions).

Objectius

• Incrementar l’ús de vocabulari emocional específic en descriure situacions acadèmiques i de convivència.
• Facilitar que l’alumnat identifiqui i comparteixi situacions del context escolar on l’emoció influeix en conducta i rendiment.
• Preparar el terreny per a l’entrenament d’estratègies breus d’autorregulació (sessió 2).

Reflexió personal: A nivell pedagògic, aquesta dinàmica és útil perquè converteix una idea abstracta (“gestionar emocions”) en un procés seqüenciable i observable: identificar què sento, què penso i què faig. La presentació de suport reforça que posar paraules al pensament ja n’abaixa la intensitat i obre la porta a un pensament alternatiu més realista.

En clau crítica, cal vigilar que el treball amb “pensaments alternatius” no es converteixi en una exigència de positivitat. Per això, es va insistir que l’objectiu no és “pensar en positiu”, sinó trobar formulacions més útils i ajustades a la realitat, coherents amb el que l’alumnat pot fer en el context escolar.

Avaluació de la intervenció

D’acord amb el disseny d’avaluació del mòdul, l’activitat es pot valorar combinant:

• Indicadors de seguiment: nombre i varietat de termes emocionals que apareixen a les fitxes i a la posada en comú; nivell de participació.
• Indicadors de resultat: percentatge d’alumnes que passen d’expressions genèriques a incloure almenys dues emocions més precises en descriure una situació.
• Rúbrica del mòdul: nivell d’assoliment en vocabulari i en capacitat d’anàlisi de situacions.

Observacions personals: La principal dificultat és que part del grup tendeix a barrejar “emoció” i “pensament” (p. ex. “estic fatal” com a pensament). El recurs que millor funciona és demanar evidències: què nota el cos (emoció) i quina frase interna apareix (pensament).