M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Pública

Data: Desembre, 2025

Un cop introduïda la pausa atencional, vaig completar la Sessió  amb una estratègia cognitiva breu: les autoinstruccions. L’objectiu era donar a l’alumnat una manera concreta de substituir el pensament automàtic (“no ho faré bé”, “se’n riuran”) per una formulació més útil i realista. Aquesta seqüència està directament alineada amb el material de la presentació: fer una pausa, detectar el pensament, revisar si és realista i buscar una alternativa.

Descripció de l’activitat

L’activitat constava de tres espais:

1. Modelatge (5–7 min). Es presenta l’esquema “Com puc canviar un pensament negatiu i sentir-me millor?” i es fa un exemple en veu alta: “No ho faré bé” → “Puc fer-ho prou bé, i si no, aprenc.”
2. Creació de targetes d’autoinstruccions (10–12 min). Cada alumne escriu 2 frases: una per avaluació/exposició, una per conflicte o tensió social. S’insisteix que no cal que sigui “superpositiu”; ha de ser creïble i funcional.
3. Role-play senzill (15–20 min). En parelles, es representa una situació (ex.: “abans de començar una exposició”, “comentari provocador d’un company”). L’objectiu no és interpretar “bé”, sinó activar l’estratègia: pausa + autoinstrucció abans d’actuar. Això connecta amb el disseny del pla (role-plays a la sessió 2).

Objectius

• Entrenar l’ús d’autoinstruccions com a estratègia breu aplicable de manera autònoma.
• Consolidar la relació emoció–pensament–conducta en situacions escolars reals.

Reflexió personal: El valor d’aquesta dinàmica és que transforma un consell genèric (“calma’t”) en una habilitat concreta: què em dic abans de respondre o abans de començar una tasca. Quan la frase és realista i orientada a l’acció, acostuma a facilitar que el sentiment es faci “més manejable”, tal com recull la presentació.

Mirada crítica: hi ha risc de “frases buides” si no estan connectades amb el llenguatge de l’alumnat. Per això, el més important és la cocreació i la revisió: que el grup validi quines frases sonen autèntiques i quines semblen imposades per adults.

Avaluació de la intervenció

• Seguiment: participació en la pràctica i qualitat de les autoinstruccions (credibilitat i utilitat).
• Rúbrica del mòdul (estratègies): si l’alumnat recorda, descriu i aplica almenys dues estratègies amb menys guia de l’adult en role-play.
• Qüestionari breu pre–post: autopercepció sobre “sé què puc fer quan em poso nerviós/quan em bloquejo/quan estic enfadat”.

Observacions personals: La dificultat principal és que alguns alumnes escriuen autoinstruccions massa extremes (“seré el millor”) o massa abstractes (“tranquil”). El criteri que millor ajuda és demanar: aquesta frase t’ajuda a fer el primer pas? Si la resposta és no, es reformula cap a una acció petita i realista.

 targetes transcrites